A Espanya es dóna una por molt diferent que als Estats Units. Aquí tan sols es té por a l'hora de fer un examen. El respecte cap als professors ha anat caient. I més quan els professors no ho imposen. Però això podria ser una ajuda més que un perjudici. A la Universitat, només a la Universitat. No obstant això A USA s'ha dut a terme un estudi durant 5 anys sobre la por dels estudiants en els "Colleges" nord-americans publicat com a The College Fear Factor. S'ha destacat que allà el coneixement dels doctors és molt determinant. Això és com a tot arreu. Però el seu estudi es dirigeix cap a aquests estudiants menys avantatjats que poden ser considerats com que no donen la talla per ser-hi però que tan sols fugen de donar una opinió o de promoure una classe amb dubtes. I etiquetar també pel sistema educatiu ha de ser molt perjudicial per al futur de la persona que s'està formant. Es tenen dades d'un grup d'estudiants: els pertanyents a classes de matemàtiques i composició. Ells tenen molt mal vist el fracàs i s'exigeixen molt més. Fins i tot es intenten fer taules rodones per que l'ensenyament sigui més interactiva i, al seu torn, més equitativa entre tots els tipus d'estudiants.
Jo crec que aquesta por que tenen els estudiants ho tenen tots en tot el món. Però la cultura de cada país fa que s'accentuï o que disminueixi. A USA es segueix reconeixent com a elit a la gent que va a la Universitat. Però jo crec que el pitjor és que els serveis prestats estan massa ben pagades i que això comporta grans responsabilitats que aquí. A Espanya, abans anaven a la Universitat els que s'ho podien permetre. Ara qualsevol adolescent que pertanyi a un nivell social mitjà té en ment l'anar a la Universitat com a continuació de la seva vida acadèmica. I amb les beques que dóna l'estat i els preus més assequibles que a l'altre costat del bassal (també és de destacar el completament diferent sistema econòmic nord-americà) l'accés és més gran. Sóc dels que pensen que s'ha passat de pensar en els que es vol fer al que la societat espanyola diu que s'ha de fer. Abans era aconseguir una feina i formar una família. Ara consisteix a anar a la Universitat i després intentar tenir una feina per pagar una hipoteca.
El que volia dir en aquest article és que els estudiants segueixen tenint una por al fracàs però, tot i que va disminuint, segueix sent equiparable als Estats Units pel que fa a la cursa a cursar. I que m'agradaria saber què passaria al nostre país si les ajudes econòmiques fossin similars.