El tema de la clonació porta directament a debat si es treu del món científic. En el moment en què es diu aquesta paraula pel carrer, salten les alarmes i comencen a preguntar que si s'està a favor o en contra. Deixem de pensar que la clonació és sinònim de fer clons humans. Ja val. Anem a situar-nos una mica. Clonar vol dir obtenir individus genèticament idèntics. Amb la mateixa informació genètica. Però la clonació es realitza cada dia en gairebé tots els laboratoris en què es treballi amb material genètic. I no hi ha debat. La clonació s'utilitza per poder obtenir còpies idèntiques d'un fragment d'ADN que s'introdueixen en bacteris (prèviament preparades per a això) i així generar un gran nombre d'elles per a l'anàlisi del conegut àcid desoxiribonucleic. Però, és clar, es passa de parlar directament a l'obtenció d'individus animals (els humans seguim pertanyent a aquest gran Filo Animalia) genèticament idèntics mitjançant tècniques de reproducció assistida i in vitro i no s'informa del que és útil i el que no. La clonació és útil per a regeneració tissular, cura de patologies, implants ... etc. No per «crear» éssers idèntics. Val que si es tinguessin individus idèntics es podria usar els òrgans de un per trasplantar a l'altre, però això és més de pel lícula i si no que l'hi diguin a Ewan McGregor i Scarlett Johansson.
Repassant, un clon és un individu amb la mateixa informació genètica que un altre. Per tant una cèl lula és clon d'una altra que tingui el mateix material hereditari. I ja està. Dirigim la nostra atenció i els diners per investigar coses útils i no comercials. Perquè al cap ia la fi tot el que envolta les clonacions de mamífers i humans és màrqueting i premsa que malament informa la gran majoria de la població.